Ens trobem a les 9.30h del matí a la Collada de Toses. El vent és intens i la temperatura extrema: -10 ºC! Quina emoció!
Per sort, podem esmorzar al bar de la Collada, on aprofitem per rebre la xerrada introductòria sobre raquetes, ajustar les fixacions, i abrigar-nos al màxim per començar l’excursió. Podrem suportar el fred?
Al començar a caminar, veiem que sí, que ben abrigats, arrecerats dins del bosc i amb activitat, ben aviat comencem a sentir un confort que a poc a poc, fins i tot, es va transformant en calor.
L’excursió transcorre plàcida per un pista força plana, per anar-nos familiaritzant amb les raquetes, fins que arribem a l’inici d’un torrent, on comprovem la utilitat de l’alça i aprofitem per practicar les tècniques d’ascens: els peus d’ànec i el zig zag. Això d’anar per pla era massa fàcil...
A mida que guanyem alçada, augmenta la fatiga i el fred, ja que el vent bufa fort a cotes altes. Així que ens marquem el Collet de Sant Salvador com a punt final de l’ascensió, d’on guanyem vistes cap al ripollès. Tot i ser iniciació, l’última pujada ha estat digne de nivell 1, o... potser 2?? Fem un entrepà ràpid, la foto de grup, i ens disposem a iniciar la tornada abans que el fred s’apoderi de nosaltres.
La baixada és molt més relaxada, i la neu tova ens permet relliscar i perdre alçada amb rapidesa. Així que aprofitem el camí cap al cotxe per xerrar, comentar la jugada, i acabar de gaudir del paisatge innivat abans de tornar a casa.
Un gran dia d’hivern, una molt bona excursió, i una iniciació a les raquetes més freda del previst, però superada amb èxit per tothom!
Per sort, podem esmorzar al bar de la Collada, on aprofitem per rebre la xerrada introductòria sobre raquetes, ajustar les fixacions, i abrigar-nos al màxim per començar l’excursió. Podrem suportar el fred?
Al començar a caminar, veiem que sí, que ben abrigats, arrecerats dins del bosc i amb activitat, ben aviat comencem a sentir un confort que a poc a poc, fins i tot, es va transformant en calor.
L’excursió transcorre plàcida per un pista força plana, per anar-nos familiaritzant amb les raquetes, fins que arribem a l’inici d’un torrent, on comprovem la utilitat de l’alça i aprofitem per practicar les tècniques d’ascens: els peus d’ànec i el zig zag. Això d’anar per pla era massa fàcil...
A mida que guanyem alçada, augmenta la fatiga i el fred, ja que el vent bufa fort a cotes altes. Així que ens marquem el Collet de Sant Salvador com a punt final de l’ascensió, d’on guanyem vistes cap al ripollès. Tot i ser iniciació, l’última pujada ha estat digne de nivell 1, o... potser 2?? Fem un entrepà ràpid, la foto de grup, i ens disposem a iniciar la tornada abans que el fred s’apoderi de nosaltres.
La baixada és molt més relaxada, i la neu tova ens permet relliscar i perdre alçada amb rapidesa. Així que aprofitem el camí cap al cotxe per xerrar, comentar la jugada, i acabar de gaudir del paisatge innivat abans de tornar a casa.
Un gran dia d’hivern, una molt bona excursió, i una iniciació a les raquetes més freda del previst, però superada amb èxit per tothom!