El desembre passat, els nostres amics de la colla del dimecres del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines van protagonitzar l'emblemàtic ascens a la Torreta amb raquetes de neu. Us n'adjuntem la crònica de la mà d'en Josep Mumbrú publicada a la revista del Centre:
Entre les comarques fluvials del Segre i la Noguera Pallaresa, al Pirineu aixal, aquesta muntanya arrodonida i aïllada es pot veure des de molts indrets de la serralada, alguns dels quals llunyans, la qual cosa garanteix que la vista des del cim principal -inconfusible per les seves dues antenes-, situat completament al Pallars Sobirà, sigui extensa. Als obacs caients septentrionals, pallaresos, hi ha l´estació d´esquí alpí de Portainé, mentre que als orientals, suaus i amb denses pinedes de pi negre, hi ha la d´esquí nòrdic de Sant Joan de l´Erm, a l´Alt Urgell.
L´ascensió a la Torreta de l´Orri és sencilla des dels dos itineraris, la del cantó de Canturri ( Alt Urgell, és la més llarga), nosaltres anem cap al port del Cantó dins del Pallars Sobirà, fins al petit poble de Rubió. Rubió és un poble del terme municipal de Soriguera a la comarca del Pallars Sobirà. És el nucli més alt habitat permanentment dels Països Catalans .
Sortim d´un petit espai d´aparcament a l´entrada d´aquest poble, a poc temps d´aquí i per pista de terra ens calcem les raquetes de neu, és una llarga pista que va fent un ascens estable, entrem de ple al bosc travessant intenses pinedes de pi negre i arribem al refugi de les Comes de Rubió. Fem una petita parada per esmorzar a les afores del refugi. El deixem per continuar endavant seguint la pista ara ja amb més gruix de neu, el bosc s´ha obert amb bones clarianes i la neu dóna més llum al paisatge. El cami comença a prendre un seriós ascens enmig dels pins per un corriol amb molt poques traces damunt la neu, el gruix comença a ser considerable i les raquetes han de treballar de valent, anem pujant, el paisatge és realment extraordinari, les cames es tornen feixugues davant aquesta adversitat, però hu anem superant fins arribar al gran planell de les Comes de Rubió. Des d´aquí ja destaquen davant nostre les grans antenes de comunicacions de la Torreta de l´Orri, ara per una careneta a mà dretaarribem a la Portella i a les instal.lacions d´esquí de Portainé. Entrem a una pista d´esquí i seguidament ens trobem damunt la Torreta de l´Orri a 2.439m d´altiutd. Disposem de 360º de panoràmica, amb tot l´esplendor dels Pirineus i la magnificència d´un dia complet. S´havia de fer una circular però no donava temps per arribar a l´hora de dinar al refugi de Siarb a Llagunes; això ens obligà a fer la tornada pel mateix camí tot baixant per un corriol molt directe per dintre del bosc fins a retrobar la pista que haviem seguit el matí.
Teniem el dinar concertat amb el grup Balmes-Blancs que regenten aquest refugi, a més el pare de dos germans que porten la direcció, és membre de la Colla del Dimecres. Va ser tot un descobriment per aquests racons d´alta muntanya, el tracte va ser inmillorable, varem visitar tots els compartiments del refugi i donar constància per una propera visita.
A llevant de Soriguera, vora la confluència del barranc de Coma Serrera amb el riu del Cantó, es troba aquest poble de Llagunes a l.308m , documentat ja en l´acta de consagració de la catedral d´Urgell( datada el 839 ). El 1.014 fou donat pel comte de Pallars a la seva germana Enmergarda, casada amb el vescomte d´Urgelll, Guillem. L´església parroquial és dedicada a Sant Martí. Al 1991 hi vivien 54 habitants, actualment són 15 els que hi viuen.
Ha estat un recorregut de 16´130 km, temps de caminar 5´12 h., temps total 7´03 h., ascens acumulat 741m, i participants de la raquetada = 9 membres de la colla. En Joan Font, en Lluis Vilà, en Miquel Ramos, en Miquel Vivet, en Jordi Ponti, en Josep Quadras, en Josep Valls, la Teresa Flequé i en Josep Mumbrú..
JOSEP MUMBRÚ.
La colla dels dimecres també realitza i condueix el programa "Anem a la Muntanya" d'Ona Codinenca. Us n'adjuntem la programació de gener. Salut i Muntanya Hivernal!
Entre les comarques fluvials del Segre i la Noguera Pallaresa, al Pirineu aixal, aquesta muntanya arrodonida i aïllada es pot veure des de molts indrets de la serralada, alguns dels quals llunyans, la qual cosa garanteix que la vista des del cim principal -inconfusible per les seves dues antenes-, situat completament al Pallars Sobirà, sigui extensa. Als obacs caients septentrionals, pallaresos, hi ha l´estació d´esquí alpí de Portainé, mentre que als orientals, suaus i amb denses pinedes de pi negre, hi ha la d´esquí nòrdic de Sant Joan de l´Erm, a l´Alt Urgell.
L´ascensió a la Torreta de l´Orri és sencilla des dels dos itineraris, la del cantó de Canturri ( Alt Urgell, és la més llarga), nosaltres anem cap al port del Cantó dins del Pallars Sobirà, fins al petit poble de Rubió. Rubió és un poble del terme municipal de Soriguera a la comarca del Pallars Sobirà. És el nucli més alt habitat permanentment dels Països Catalans .
Sortim d´un petit espai d´aparcament a l´entrada d´aquest poble, a poc temps d´aquí i per pista de terra ens calcem les raquetes de neu, és una llarga pista que va fent un ascens estable, entrem de ple al bosc travessant intenses pinedes de pi negre i arribem al refugi de les Comes de Rubió. Fem una petita parada per esmorzar a les afores del refugi. El deixem per continuar endavant seguint la pista ara ja amb més gruix de neu, el bosc s´ha obert amb bones clarianes i la neu dóna més llum al paisatge. El cami comença a prendre un seriós ascens enmig dels pins per un corriol amb molt poques traces damunt la neu, el gruix comença a ser considerable i les raquetes han de treballar de valent, anem pujant, el paisatge és realment extraordinari, les cames es tornen feixugues davant aquesta adversitat, però hu anem superant fins arribar al gran planell de les Comes de Rubió. Des d´aquí ja destaquen davant nostre les grans antenes de comunicacions de la Torreta de l´Orri, ara per una careneta a mà dretaarribem a la Portella i a les instal.lacions d´esquí de Portainé. Entrem a una pista d´esquí i seguidament ens trobem damunt la Torreta de l´Orri a 2.439m d´altiutd. Disposem de 360º de panoràmica, amb tot l´esplendor dels Pirineus i la magnificència d´un dia complet. S´havia de fer una circular però no donava temps per arribar a l´hora de dinar al refugi de Siarb a Llagunes; això ens obligà a fer la tornada pel mateix camí tot baixant per un corriol molt directe per dintre del bosc fins a retrobar la pista que haviem seguit el matí.
Teniem el dinar concertat amb el grup Balmes-Blancs que regenten aquest refugi, a més el pare de dos germans que porten la direcció, és membre de la Colla del Dimecres. Va ser tot un descobriment per aquests racons d´alta muntanya, el tracte va ser inmillorable, varem visitar tots els compartiments del refugi i donar constància per una propera visita.
A llevant de Soriguera, vora la confluència del barranc de Coma Serrera amb el riu del Cantó, es troba aquest poble de Llagunes a l.308m , documentat ja en l´acta de consagració de la catedral d´Urgell( datada el 839 ). El 1.014 fou donat pel comte de Pallars a la seva germana Enmergarda, casada amb el vescomte d´Urgelll, Guillem. L´església parroquial és dedicada a Sant Martí. Al 1991 hi vivien 54 habitants, actualment són 15 els que hi viuen.
Ha estat un recorregut de 16´130 km, temps de caminar 5´12 h., temps total 7´03 h., ascens acumulat 741m, i participants de la raquetada = 9 membres de la colla. En Joan Font, en Lluis Vilà, en Miquel Ramos, en Miquel Vivet, en Jordi Ponti, en Josep Quadras, en Josep Valls, la Teresa Flequé i en Josep Mumbrú..
JOSEP MUMBRÚ.
La colla dels dimecres també realitza i condueix el programa "Anem a la Muntanya" d'Ona Codinenca. Us n'adjuntem la programació de gener. Salut i Muntanya Hivernal!
 |  |