En el darrer lustre s’ha posat molt de moda pujar al Turó de la Rovira a contemplar l’esplèndida panoràmica que ofereix sobre la ciutat de Barcelona. A l’habitual flux de gent que hi acudeix per evadir-se durant uns instants de l’estrès de la gran ciutat (grups d’amics i amigues, parelles, passejants…) s’hi sumen iniciatives com la “Cursa dels Tres Turons” o la “Ruta dels 7 Turons” que en promouen el seu vessant lúdic i esportiu.
L’immillorable emplaçament del turó, al capdamunt del parc del Guinardó, fou determinant en la seva tria com a punt de defensa passiva de la ciutat de Barcelona enfront dels atacs de l’aviació feixista durant l’última etapa de la Guerra Civil espanyola. Les bateries antiaèries de la Rovira, encara presents, s’erigeixen com un espai de conscienciació i memòria històrica d’un dels episodis més sagnants del nostre país. Rere els blocs de formigó armat ordenadament disposats s’amaga, no obstant, una realitat ben present a Barcelona durant la postguerra i fins a principis dels anys 90: el Barraquisme.
Durant més de 40 anys, centenars d’homes i dones, procedents majoritàriament del sud d’Espanya, van fugir de la penúria del camp per erigir modestes construccions a les afores de la gran ciutat. D’aquesta manera, es van anar constituint nuclis de barraques en aquest i altres indrets (Montjuïc, Camp de la Bota,...) on vivien en condicions precàries: manca d’aigua corrent, insalubritat, analfabetització, etc. Només la celebració d’algun gran esdeveniment (Congrés Eucarístic del 1955, Olimpíades del 1992…) i una persistent lluita veïnal, han forçat l’interès de les autoritats locals en desmantellar-los i reubicar les famílies en habitatges socials.
El pla urbanístic dels Tres Turons, que pretén convertir l’espai que ocupen el Coll, el Carmel i la Rovira en una gran àrea verda, preocupa els veïns i veïnes afectats i genera controvèrsies pel que fa als interessos reals del projecte. Per postres, la voluntat de l’Ajuntament de redistribuir el turisme massiu del Parc Güell cap al Turó de la Rovira amb la dotació de nous equipaments i reformes, complica encara més la resolució del conflicte.
Davant d’això, ens preguntem com compatibilitzar els interessos urbanístics, turístics i de preservació de la memòria històrica, amb la necessitat d’habitatge de la gent del barri. A banda, també ens hem de plantejar com fem front a la recorrent dificultat d’accés a l’habitatge a Barcelona i arreu.
Pensem-hi tot gaudint de la perspectiva aèria de la ciutat que ens ofereixen els turons.
*Perspectives Urbanes Singulars: Propera edició 6 de juliol
L’immillorable emplaçament del turó, al capdamunt del parc del Guinardó, fou determinant en la seva tria com a punt de defensa passiva de la ciutat de Barcelona enfront dels atacs de l’aviació feixista durant l’última etapa de la Guerra Civil espanyola. Les bateries antiaèries de la Rovira, encara presents, s’erigeixen com un espai de conscienciació i memòria històrica d’un dels episodis més sagnants del nostre país. Rere els blocs de formigó armat ordenadament disposats s’amaga, no obstant, una realitat ben present a Barcelona durant la postguerra i fins a principis dels anys 90: el Barraquisme.
Durant més de 40 anys, centenars d’homes i dones, procedents majoritàriament del sud d’Espanya, van fugir de la penúria del camp per erigir modestes construccions a les afores de la gran ciutat. D’aquesta manera, es van anar constituint nuclis de barraques en aquest i altres indrets (Montjuïc, Camp de la Bota,...) on vivien en condicions precàries: manca d’aigua corrent, insalubritat, analfabetització, etc. Només la celebració d’algun gran esdeveniment (Congrés Eucarístic del 1955, Olimpíades del 1992…) i una persistent lluita veïnal, han forçat l’interès de les autoritats locals en desmantellar-los i reubicar les famílies en habitatges socials.
El pla urbanístic dels Tres Turons, que pretén convertir l’espai que ocupen el Coll, el Carmel i la Rovira en una gran àrea verda, preocupa els veïns i veïnes afectats i genera controvèrsies pel que fa als interessos reals del projecte. Per postres, la voluntat de l’Ajuntament de redistribuir el turisme massiu del Parc Güell cap al Turó de la Rovira amb la dotació de nous equipaments i reformes, complica encara més la resolució del conflicte.
Davant d’això, ens preguntem com compatibilitzar els interessos urbanístics, turístics i de preservació de la memòria històrica, amb la necessitat d’habitatge de la gent del barri. A banda, també ens hem de plantejar com fem front a la recorrent dificultat d’accés a l’habitatge a Barcelona i arreu.
Pensem-hi tot gaudint de la perspectiva aèria de la ciutat que ens ofereixen els turons.
*Perspectives Urbanes Singulars: Propera edició 6 de juliol
 |  |  |